BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
Traballos e investigación sobre outros temas
contr. 'prep. A + art. det.': ó rruyn non lle pon tacha 321; ó can yó gato 342; dar á moça 444; andar á erba 450. Vid.: ó CABO, á GINETA, ó RREBÉS. O QUE rel.: vid. QUE. OFIÇIO s.m.: o ofiçio do boticario 590. OJE adv. 'hoxe': oje non bibín biño 61. OLLO s.m., en sacar os ollos 'saquear, esquilmar': que os ollos sacar pretenden 329. HONRRADO adx.: agora ay mill honrrados 39. ON[RO]SSO adx.: muy on[ro]ssa 30. OU conx. disx. ou altern.: debe de ser da Benposta ou peón de Cotobade 57; va jiba ou mara[gota] 375; Sirgado ou Rial, Cabanelas ou Cassal 440441. OU interx.: ¡Ou, Alberto! ¡Ou, meu parente! 65; ¿ou Tareija a torta, ou [o] gaiteiro Damián, ou Biçente o teçelán, ou Margarida a da porta? 440441. OUTRO ident.: bin fazer a un cordobés ya outro sibillano 480. Vid. DOUTRO (contr.). OYR v. tr. 'oír': oyrés os traballos que ey passado 79; eu oyn [...] 230; deles jamais oyn coussa falssa 475.
Ó
P v. tr.: Xa pagou as romarías 98; Non, que pagarás o pato 467. Vid. p. o PATO. PAGO s.m.: ¿Ese é o pago que merezen? 92. PALABRA s.f.: A miña palabra enpeño 50. PAN s.m.: biño, pan nen pasta 283; o pan pequeno, negro e rruyn 304. PANCHOZ s.m. 'ollomol pequeno, maior có buraz': buraziños, panchozes tama[n][iños] 373. PANTRIGO s.m. 'pan branco, de trigo, o máis apreciado': só pantrigo non se gasta 304. PAR num. col.: vn par d'anos 471. PARA prep.: para turbárseme a luz 62; todo para lebar fóra 330; para os [ter] 470; Para a aldea bamos 598. PARDO adx.: sobre dúas burras pardas 485. PARENTE s.m.: ¡Ou, meu parente! 65. PAREZER v. atr.: ja é tempo me pareze 80; pareze, meu Alberte, que che esqueze 98; do que pareze 415; pareze que todo é morte 594. PASAR, PASSAR v. intr. 'acontecer, ocorrer': acá muyto máis pasou 280; como nela biu passar 317; Que eso passa 428 // v. intr. 'padecer, experimentar': os traballos que ey passado 80. PASTA s.f. 'masa': nonos deixaron biño, pan nen pasta 283. PATO s.m. 'pato, parrulo', en pagar o pato 'pagar culpas alleas': Non, que pagarás o pato 467. PAY s.m. 'pai': e primeiro por teu pay 91. PÉ s.m.: ¿Mordeuche o çapato o pé? 67. PEIJE, PEIXE s.m. 'peixe': non trato do peixe que foi barato 339; e doutro peije preziado 341. PENA s.f.: Non chores que me dás pena acordar danada pena 9596. PEOR adx.: Yo que é muyto peor 45. PEÓN s.m.: ou peón de Cotobade 57; os máis fortes peóns 302. PEQUENO adx.: o pan pequeno, negro e rruyn 305. PERNA s.f.: meter o rrabo entre as pernas 277. Vid. METER o r. PESCADOR s.m.: ferreyros e pescadores 584. PICHEL s.m. 'recipiente de estaño, ancho abaixo, xeralmente con tapa': yos mestres dos pichés, pipas, barrís e tonés 580. PIJ[OTA] s.f. 'pescada': e si acasso ben pij[ota] 376. PIPA s.f. 'recipiente feito de dovelas, maior có barril e menor có tonel': yos mestres dos pichés, pipas, barrís e tonés 581. POIS conx. explic.: pois prateiros, alfayates 579; pareze que todo é morte, pois non queda can nen gato 595 // conect. 'o caso é que': Pois j'oje non bibín biño 61; pois non trato do peixe que foi barato 338; Pois eu non che desbarío 457 // adv. 'e logo, despois': pois non deijo os ferradores 587. Vid. POIS QUE. POIS QUE conx. explic.: benturossa foi a cassa que tal carne coziñou, pois que non se enpezoñou 431. POLO contr. 'prep. POR + art. det.': Pola [...] 116; polo camiño e congostra 290; miran polo probeito 324; o gato pola brassa 432; lle surziron o ynbés pola treta 483. Vid. POR.
PAGAR
Nº 363
298