BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
Traballos e investigación sobre outros temas
(port. ); zurradores (port. ); çapato (port. , port. ant. )25. En posición implosiva final atopamos en palabras que hoxe teñen /?/ no seu tema (faz, boz, luz...), sen confusión con na mesma posición. 2. A separación silábica e de palabras na cadea é a esperable nun usuario afeito á práctica da lectura e da escritura, características tamén visibles a través dunha caligrafía moi coidada. Cremos que a totalidade dos casos en que se unen palabras contiguas débese a que a pluma non se levanta, ou non se levanta abondo, enlazando dese xeito , , , etc. Esta práctica caligráfica pode mesmo producila impresión de que hai menos espacio entre palabras contiguas ca entre sílabas da mesma palabra: . 3. O uso de maiúsculas e minúsculas non responde en absoluto ós criterios modernos, pois se ben é certo que algúns nomes propios teñen a inicial versal , noutros non ocorre o mesmo, a pesar de que se usa noutros grafemas a carón . O mesmo ocorre tras puntuación forte, que polo xeral falta no texto: nuns casos o discurso dun personaxe comeza con maiúscula (p. ex. ), e noutros non (p. ex. ). Xa se indicou que ten valor grafemático fronte a , porque o primeiro representa /r/ explosivo, mesmo en posición interior de palabra; nos restantes casos, a maiúscula é sempre inicial ?con maior frecuencia ca ningunha outra? e non parece ter máis valor có puramente caligráfico, embelecedor do texto. 4. O texto carece de acentos gráficos e de calquera outro signo diacrítico. Faltan tamén os signos de puntuación, pois só consta unha raíña oblicua e outra horizontal en . Non se pode considerar signo de puntuación a dobre raia oblicua en , e , pois con elas trata de reparalo erro cometido ó comezar na mesma liña co verso seguinte: ó pé quebrado segue nun caso parte do segundo verso e noutro un verso completo. Si están marcadas á marxe as entradas de cada personaxe, coa salvidade de que na primeira ocasión en que intervén Bieito, que non foi aínda presentado, está marcado con 3. 5. Unicamente dous apuntes máis nesta caracterización gráfica do texto. A palabra cruz aparece simbolizada por unha cruz, non escrita cos grafemas correspondentes, . Na pasaxe «quatroçentas na tra[seira]», a emenda deducida pola rima non é precisa polo deterioro do documento, que nese lugar está en perfecto estado, senón porque o pudor lle impide acabala en voz alta; o autor recorre ó artificio gracioso de que sexa o público o que a complete, por iso optamos por non facela reconstrucción na nosa edición. 7.2. Pronuncia A través dalgúns trazos gráficos do texto e da axuda inestimable proporcionada polas esixencias do verso podemos obter algunhas informacións sobre trazos fonéticos do galego da época aquí representado.
Nº 363 260