Bolet?n de la. Real 5 cademia Gallega; 263
quer dicir que naquel tempo o ouvido lusitan decat?base de que non
pod?an misturarse nunha mesma estrofa os dous sons. Sin d?bida, con
toda certeza, podemos dicir que se trata d' un libro noso. E consecuente
mente estas circunstancias autorizan a asegurar que non se pode ser, bon
escritor galego sin l?r e estudar primeiro a Camas.
Este idioma ? falado en Galicia polas cinco cestas partes da pobra
ci?n. Nas cibdades, a maor?a ? bilig?e, e mor reducido o n?mero
dos que non falan o galego. Nel fixeron os nosos poetas o despertamen
to da nosa persoalidade, e, como o gran poeta Maragall, podemos dicir,
que esa ? unha sinal do ceo que distingue e singulariza o noso esp?ritu.
Non somento ? un lazo d' irmandade entre n?s, senon tamen unha sinal
que nos encami?a cara ? cultura lusitana, que tan ben cadra c6 noso feitoo.
Rosal?a de Castro ? irm?n lex?tima do doc?simo e melanc?nico Soares
de Pasos; Valent?n Lamas, era xeme? d' aquel incomparabre Antonio Fe
liciano de Castillo, cegos os dous para mellor adivi?ar e midir o infinito
do arte; o noso Murguia, alma po?tica que adivi?aba a verdade hist?rica
entre as cantigas do pobo, as suas creenzas esot?ricas, do mesmo xeito
que o grande Herculano, que adem?is da sua Historia de Portugal, deixou
as rimas d' ouro na Lira do Cr?nte; o noso Curros Enr?quez, sinteu tre
mar na sua lira torva os mesmos acentos de libertade, as mesmas arelas
de redenci?n, as estourantes protestas contra todalas explotaci?s, que
ese voso poeta, para cuya gabanza non hacho verbas, que se chamou
Guerra Junqueiro, e que ?l s? vale por toda unha literatura.
Berce com?n, abalado pola mesma man no comenzo da vida, alou
mi?ado polas mesmas verbas, que inda hoxe viven con diferenciaci?s
dialect?s e que vivir?n sempre mentras o saudosismo, que ? o Verbo divino
oculto nas almas da raza, sea o alicerce da nosa cultura. As xestas do
Vasco da Gama, que compretan as de Col?n, que se non foi galego, que
eu coido que s?, foi cantado por Pondal nos seus Eoas, pra que de esa
maneira dous poetas ?picos, portugu?s e galego, fosen os glorificadores
dos acontecimentos mais trascendent?s da historia do mundo. ?Pod?a a
Academia Galega non conmemorar o cuarto centenario de Lu?s de
CamoCs?
Non, non ? este un acto de agasallo que adoita facerse a un renio.
d' outra naci?n, coa fin de arrecadar simpat?as que poden producir
fruitos arancelarios; non ? este un acto de diplomacia, que a boa crianza
impon a pa?ses veci?os, non. Esta ? unha festa da raza, unha homenaxe
ao mesmo ideal que s' acende nas almas portuguesas e galegas.
A cultura galega, por feitos hist?ricos de todos conoscidos, s?gueu un
cami?o que non harmonizaba cS seu ethnos. O noso esp?ritu, tivq que.