262 Mella de la Real ylcademia Gallega
Esta foi a celeste formosura
Da mi?a Circe, e o m?gico veneno
Que pode transformar meu pensamento.n
1
. Este amor foi de grandes quebrantos na vida do poeta, mais como
tal, era preciso na sua alma porque o amor ? o sol querendoso en que
arrequecen as musas inmortaes.
Cumpre agora facer neste acto algunhas manifestaci?s que aclaren,
de xeito.nidio, o porqu? a Real Academia Galega quixo rendir esta home
xe con toda calor e entusiasmo, que quix?ramos fora interpretado no xusto
sinificado polos nosos irmans d' alen o Mi?o.
Os vellos cancioneiros, os da Vaticana e os do Colegio dos nobres;
os trovadores Pero da Ponte, Bernardo de Bonaval, Payo G?mez Charino,
?
Johan Airas, e moi principalmente Alfonso XI o Sabio, estan enxergados
no verbo com?n de Portugal e Galicia, calquera que fora o lugar do nas
cimento dos autores. As discusi?s sostidas sobre a nacionalidade d' estes
desidores ? unha proba de que eran com?s aos dous pobos.
. O desenrolo e perfeicionamento do idioma non acadou o definitivo
?sprendor, despois de pasar por Bernardino Ribeiro, S? e Miranda,
Jo?o de Barros? hasta que .? grorioso Lu?s de Camoes deu ao mundo ese
poema superior a todo o que produxeran Ariosto, Tasso, Petrarca, Dante
Aligiere. En verdade, que non somente no que atinxe aos feitos relatados
no poema, senon en col do poema imesmo,' podemos dicir con Camo?s:
?Cessem do sabio Grego e do Trojano
As navega?oes grandes que fixeram;
Callese de Alexandro, e de Trajano ?
A fama das victorias que tiveram:
Que eu canto o peito illustre Lusitano
A quem Neptuno e Marte obedeceram.
Cesse tudo o que a musa antigua canta,
Que outro valor mais alto se alevanta.?
Endeb?n: Os Lusiadas ? un moimento cl?sico e modelar da nosa
literatura. A forma leng?istica ? precisamente a esgrevia do noso verbo,
libre das inusitadas palabras acopladas na linguaxe moderna. Non se ato
pan al? as formas perifr?sicas dos futuros condicion?s, senon as netamente
galegas. As contracci?s de preposici?s e artigo, as verbas hoxe chamadas
arcaicas ?desusadas ou esquecidas pol os escritores modernos?, son as
mesmas correntes entre os'nosos escritores; e ainda hai mais: nas oitavas
do poema non s' hachan asonancias na sua rima aconsonantada, o que