260ijoleitn de la Real ylcademia Gallega
?Mi?as donas, meus se?ores, ilustr?simos se?ores acad?micos:
Non terei . nestora a pretensi?n de fac?r un longo discurso acad?mi
co, porque tendo en conta a alt?sima calidade dos que despois ter?n de
tomar parte neste acto, fora pecado mortal restarvos o tempo coas millas
humildosas palabras. Mas cumpre agora dicir algo en col da sinificaci?n e ?
finalidade'"d' este acto organizado pola Real Academia Galega en honor
de Lu?s de Camas, o mais grorioso dos poetas lusitanos.
Hai pobos, que por encima dos feitos hist?ricos que indireitaran a
vida por cami?os pol?ticos, alleos ? sua sinificaci?n racial, te?en entre de s?
lazos ?tnicos inmorrentes nos que xermola o santo ideal da irmandade,
que se manifesta fundamentalmente na fala, nos costumes, na tradici?n,
e nas arelas que gu?an as suas crases intelixentes e direitivas cara a un
progreso arm?nico coa sua propia natureza.
Foron os celtas os pais comuns dos pobos occidentaes da Hispania,
e unha mesma alborada acendeu os seus horizontes, alumeando o mesmo
cami?o a seguir no seu desenvolvemento. Mais tarde, os romans dividi
ron o noso pa?s en conventos xuridicos. Braga era un dos tres de que se
compo??a a vella Galetia. Enton non formaban mais que un pobo. Acon
tecimentos posteriores, a invasi?n das razas norte?as da Europa, tiveran
tamen que respetar a nosa denominaci?n ?tnica. E cando coa ca?da do
imperio visigodo foi invadida a pen?nsula, Galicia, ao se ver libre, foi,
xuntamente c? reino leon?s, conquerindo e liberando o territorio que
mais tarde hab?a de chamarse Portugal.
Naquel s?culo xi, nos d?as dos condes Raimundo e.Enrique de Bor
go?a, foi cando do coraz?n da Galicia lucense sa?a aquela emigraci?n
guiada por arelas d' unha cultura com?n. Os fidalgos mais podentes e
ariscados, os Andrade, os Cami?a, os Montouto, os Andeiro, e entre d'
eles, aquela noble familia dos Castro Valladares, cuia filla, In?s de Castro,
? encheu de poes?a os d?as do rei D. Pedro I, salan dos seus estados cara a
terra onde se loitaba polo conquerimento d' unha nacionalidade. Co'
eles iba tamen o ideal cristiano, que ti?a altar na sagra Compostela.
SantIago, o ap?stol galego, acuciaba as almas para as terras do Sal, e
amostraba o cami?o do xurdimento da naci?n mais occidental da Europa.
Aquela estrela, qu' escentilou no Castro dos Tamarindos sobre a campa
xac?bea, acend?a as almas dos nosos fidalgos na santa e xusta cobiza, in
conscente, ardida, natural, di' ensanchar o campo d' acci?n d' unha raza
qu' estaba chamada aos mais altos destinos para o progreso e mellora
mento da humanidade.
No derradeiro tercio do s?culo xtv siguen o mesmo cami?o do Sal
outro noble galego, Vasco P?res de Caama?o, ou sea, Camas. Ti?a este
?