Traballos e investigación sobre outros temas
BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
fazer garganta, fazer memoria que, gente de ben, meter o rabo entre as pernas, o que dirán, pagar o pato, por Deus, sacar os ollos, ser ben, vntar as mans... Recorre ó refraneiro ou a comparacións e expresións coloquiais, as máis delas usuais hoxe ou transparentes para un falante actual: «cada un diga na feira como nela biu passar», «coma o gato pola brasa deixan yr esto», «ten a condiçón do gato», «sobraba ó can yó gato», «non queda can nen gato», «de fieles sonche como os lebreles»50, «barren como barredeyra» ('todo para si, sen deixaren nada atrás'). 6. Como xa apuntamos máis arriba, hai varios recursos eufemísticos, sen dúbida a causa da probable representación pública diante de persoas que sentirían desagrado ante a mención de partes pudendas: podemos tomar por tal caramillo 'invención, enredo' (cfr. modernos carallo e carallada, co mesmo significado), sobre todo se temos en conta que é vocábulo «plebeyo y mugeril» e que en xergas marxinais significaba 'pija' (Alonso Hernández: s.v.); a el únense ynbés (máis probablemente por 'nádegas' que por 'costas') e o xa mencionado tra... por traseira 'nádegas'. 7. Son escasas as interferencias léxicas do español, pero así a todo o texto non está exento delas: testigo e escriuanos; ademais, é posible que baixo a rima vilaCastillamarabilla subxaza o cast. villa. 8. Onomástica. Ademais dos apelidos Espinossa, Sirgado, Cabanelas, Cassal e Rial, cita os antropónimos Tareija, Elbira, Ynés e Margarida para mulleres e Alberte ~ Alberto, Bieyto, Biçente e Damián para homes, dos cales só Tareija e Ynés figuran entre os máis usados na Pontevedra da época (Pereira: 109110). Os topónimos galegos son Gargallóns, a aldea dos dous dialogantes, un lugar da parroquia de Santa Mariña de Fragas (hoxe do concello de Campo Lameiro); Cotobade, que non denomina unha localidade senón un territorio e hoxe dá nome ó concello lindante cos de Pontevedra e Campo Lameiro; e Benposta, nome dunha aldea da parroquia de Rubín (concello da Estrada), que segundo Madoz (s.v.) «fué cap. del partido en la época de 1820 al 23: se celebra en ella un mercado de lino el día último de cada mes», polo que non é descartable que no Antigo Réxime Bemposta designase tamén unha xurisdicción e que fose denominación parangonable á da Cotobade para o territorio veciño polo norte51. Ademais, rexístrase Castilla, coa forma do español. 8. Criterios de edición Ofrecémola edición facsímile do texto acompañada da nosa edición. Procuramos nela ser respectuosos co manuscrito, que só manipulamos en aspectos formais que ó noso xuízo axudan a comprender mellor o seu contido e guían o lector moderno na interpretación que, ó noso xuízo, mellor corresponde ó texto estudiado. Esta nosa intervención concrétase nos seguintes aspectos: a) Actuamos sobre a separación de palabras, conforme a norma que supoñemos para a época e que en xeral mantén o autor do manuscrito, segundo expomos no apartado
277 Nº 363