BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
Traballos e investigación sobre outros temas
Son abundantes os adxectivos e substantivos caracterizadores do campo psíquico e da conducta, nos máis dos casos negativos: honrrado, sutil, arteiro, lapuz, lacoeiro, lagumeiro, ladrón, (ladrón) formigeiro, rruyn. Lagumeiro está relacionado con legume ~ legumia, subst. que designa calquera praga que acaba cos cultivos (DD: s.v. LEGUMIA). Lapuz é forma aínda recollida nalgúns repertorios como 'lapón' (DD: s.v. LAPUZAS), mais cómpre ter presente que non é infrecuente o trasvase de adxectivos entre 'goloso, comellón...' e 'preguizán, aproveitado...'46, como ocorre con lacoeiro, que tanto pode significar 'comellón' (CVFLG: 332) coma «Galbanoso, perezoso» (DD: s.v.). Así a todo, a crítica dura e o emprego de adxectivos negativos nunca leva nin ó insulto nin a expresións de mal gusto, un coidado que hai que poñer en relación co emprego de eufemismos (vid. infra) e en última instancia co desexo de non desagradar a un certo tipo de público. 4. Entre as voces que teñen no texto un significado especial ou pouco habitual destacámolas seguintes: achaque 'motivo', alugar referido a persoas, barato 'almoeda', barredeira 'tipo de rede de arrastre' aínda empregada na costa pontevedresa e no Miño, enpachar 'ateigar', garatussa 'treta, trapallada', lío 'atado (de roupa)', morder 'encetar (un pé)', porta 'abertura no vestido ou calzado', surzir 'zurrar, azoutar', subst. sos 'sacón, tantarantán' (máis coñecida hoxe como voz para espantalas galiñas ou como incitación a botarse enriba). Situamos á parte solla, que evidentemente non se refire ó coñecido peixe; acaso a expresión ¡solla que a condenou!, que parece discurso repetido, conteña a voz que F. J. Rodríguez define como «navaja ó puñal, cuya herida es mortal, ó porque está templado en veneno, segun dicen, ó por tener en la punta un agujero que introduce aire en la herida, y mezclado con la sangre, de este modo, es mortal hasta en los caballos» (DD: s.v.), para a que non coñecemos outros testemuños47. Noutros casos axuda a datar determinadas formas e significados, como abade 'cura párroco', besta 'animal de carga' (non hai elementos para interpretalo como 'egua'), bianda 'alimento humano', pato 'parrulo', taijar 'fixar un prezo ou límite'48, chifrar 'trucar'. Aínda máis interesante é o rexistro de voces que ata agora non sabemos documentadas noutros textos, como soeyro 'só, solitario'. Non presenta a neutralización entre ver e mirar ou a reducción a mirar presentes hoxe en determinados rexistros na vila de Pontevedra e moi características de todo o territorio situado ó S da capital (ALGa: I 404bis), pois unicamente pode ser dubidosa unha ocorrencia en que ámbolos verbos son posibles e o autor emprega os dous co significado 'observar', se cadra para evitar que dous versos contiguos comecen pola mesma forma: «ben sería mirar a carnizería ber a carne que se corta». 5. O texto abunda en fraseoloxía e expresións máis ou menos fixadas, das que son boa mostra os sintagmas seguintes: á gineta, botar fóra, con achaque de, con manténs (para as «mesas de manteles» e outra lencería como nivel de luxo e confort, vid. Fortes 1993: 340), en miña fe, estar de choz 'estar de bo talante, animado, contento'49, fazer conta que,
Nº 363 276