Traballos de investigación e estudo
BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
facer o doutoramento en Madrid. Cando apenas contaba vinte anos publica os seus primeiros poemas e participa nos primeiros Xogos Frorais celebrados na Coruña en 1861. Foi profesor de Instituto e deputado a Cortes polo distrito de Trives. Estivo a punto de ser Ministro e tivo unha destacada intervención nas Cortes en 1873, logrando a derrogación dos foros, lei que estivo en vigor uns poucos meses. Sobre os foros e a propiedade territorial versa a súa obra máis actual hoxe en día. A súa obra literaria e periodística está espallada por moi diversas publicacións. Foi tamén Secretario do Goberno Civil de Ourense e Pontevedra durante algúns meses. 5 Sebastián Martínez Risco y Macías, ?Jurisconsultos gallegos. Juan Manuel Paz Novoa? en Boletín Real Academia Galega, XXXI, 355, decembro, 1973, páxs. 7499. 6 Anselmo López Morais, ?Notas para una biografía de Paz Novoa?, La Región (Ourense, 4 de xuño de 1960). 7 Vid. a respecto desta causa o artigo de Benito Montero Prego, ?O proceso penal a Manuel Curros Enríquez (18801881)? en Actas do I Congreso Internacional Curros Enríquez e o seu tempo (edición a cargo de Xesús Alonso Montero, Henrique Monteagudo e Begoña Tajes Marcote), Consello da Cultura Galega, Santiago, 2004, tomo I, páxs. 187218. 8 Los foros de Galicia. Apuntes sobre la actual organización de la propiedad territorial en estas cuatro provincias, y necesidad de su reforma, por Juan Manuel Paz, Orense, Imprenta de D. Francisco Paz, 1872. 9 Parece evidente que a data da carta é posterior á lei republicana do 20 de agosto de 1873 de ?Redención de foros, subforos, censos, censos frumentarios o rentas en saco, derechuras, etc.?, e anterior á súa derrogación do 20 de febreiro de 1874. Lembremos que sendo Paz Novoa deputado nas Cortes da I República presenta o proxecto de lei de redención de foros o 16VI1873, que ademais leva a sinatura de Eduardo Chao, Cesáreo Rivera, Gómez Munáiz, Tiberio Ávila e José Ojea. As Cortes emitiron o seu ditame favorable o 28VII1873. Comezou o debate o o 8VIII1873 e o día 20 dese mesmo mes e ano promulgouse a lei, o 16IX1873 apareceu unha adicional á mesma. Dita lei foi suspendida o 20II1874. 10 Non esquezamos que Paz Novoa xa ten intervido no Congreso Agrícola Galego de Santiago de Compostela en 1864 e que se tiña significado pola súa clarividencia intelectual.
11 Paz Novoa oposita a Institutos no mes de febreiro de 1865, tal como anuncia en carta a Murguía. No mes de xuño deste mesmo ano toma posesión da cátedra obtida no Instituto de Bilbao onde exercerá como profesor ata decembro de 1866 en que regresa a Ourense. 12 Cartas a Murguía II (18681885), edición de Xosé R. Barreiro e X. L. Axeitos, Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2005, p. 20. 13 Lembremos que este xornal sucedeu á cabeceira La Oliva, fundada en 1856 por Alexandro Chao en Vigo. Unha serie de multas e suspensións causaron o abandono do seu fundador e a conseguinte marcha a Cuba no ano 1857. Desde esta data fíxose cargo da publicación, agora co título de El Miño, o seu cuñado Juan Compañel. 14 Vid. carta a Murguía en Cartas a Murguía II (18681885), edición de Xosé R. Barreiro e X. L. Axeitos, Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2005, p. 201. 15 Xosé R. Barreiro Fernández e A. Odriozola, Historia de la Imprenta en Galicia, La Voz de Galicia, Coruña, 1992, p. 320. 16 Op. cit., p. 301. 17 Unha amizade da que Murguía deu fe moitos anos despois da morte de Paz Novoa a pesar das ignoradas reticencias epistolares do ourensán. 18 Cartas a Murguía II (18681885), edic. cit. páx. 61. 19 ?La fuente de los sueños? (Diario de La Coruña, 1857), ?A solas? (Diario de Anuncios, 1858), ?La rosa blanca? (El País, núm. 106 (Pontevedra, 7 de novembro de 1858), ?Confidencias: A Gregorio Bieito para su album? (El País, Pontevedra, 28 novembro, 1858), ?A España. En la declaración de guerra al imperio de Marruecos? (El Album de El Miño, 1859). 20 Juan M. Paz Novoa, ?Ferrocarril de Orense a Vigo. La quinta prórroga? en La Ilustración Gallega y Asturiana, 20 (20 de xullo de 1879, páxs. 238239). 21 Juan M. Paz Novoa, ?Fray Tomás de Lemos (15451629)? en La Ilustración Gallega y Asturiana, 17 (18 de xullo de 1870). 22 ?El PicaPleitos? en Galicia Moderna, 1890, núm. 2, páxs. 34. 23 ?Art. Cit?., páx. 3. 24 O único exemplar coñecido desta Cartilla consérvase na magnífica Biblioteca do mosteiro de Poio, no fondo Rey Soto. Coa súa habitual xentileza, o P. Bibliotecario do mosteiro de Poio permitiunos fotografar o orixinal, que reproducimos neste artigo. 25 Aínda que o público lles chamaba ?cartillas? a estes libriños, os impresos nunca levaban o
323
Nº 366