Traballos de investigación e estudo
BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
cia é, para o noso autor, todo poder político lexítimo, liberal e solidario, máis ou menos como quedou acuñado para sempre non só na ciencia política senón tamén no uso cotián. Pero iso significaba un espectacular avance na linguaxe da ciencia política. Teñamos en conta que a palabra democracia non aparece no léxico da Ilustración española. Si que aparece, como o recolle a profesora Seoane93 no ano 1812, utilizada a palabra polos absolutistas como unha ameaza para España e utilizada polos liberais como unha esperanza, pero sen outra connotación. Na literatura absolutista o termo demócrata equivalía a libertino, republicano, deísta etc. Rico y Amat publica un Diccionario de los Políticos94 cos termos e expresións máis usuais entre eles. Recollen dúas acepcións: unha positiva, en forma de acróstico:
D: E: M: O: C: R: A: C: I: A: Descentralización Economía Mejoras Orden Crédito Reformas Adelantos Conciencia política Igualdad Abundancia
Pero tamén ofrece outra versión, igualmente en forma de acróstico:
D: E: M: O: C: R: A: C: I: A: Desgobierno Empleomanía Motines Opresión Carestía Revolución Ambiciones Comunismo Ilusión Anarquía
A palabra democracia entra plenamente no uso político e para configurar unha forma de exercer o poder político no Sexenio Revolucionario, pero entra case exclusivamente na linguaxe dos republicanos nos seus discursos no Parlamento, nalgúns artigos periodísticos e na maxestosa oratoria de Castelar máis como arremedo da política democrática de Grecia que como fórmula para exercer o poder político. Pero non todos aceptaban este concepto. Montero Ríos, nun discurso pronunciado no Parlamento o 18 de abril de 1869 acusaba a minoría de esquerdas de ?seguir de buen grado la inspiración de la idea democrática?95 e con ironía líase no Diario de Barcelona96 ?sin duda la democracia ha de llegar hasta igualar las capacidades, dando los mismos derechos a los sabios que a los ignorantes?.
321 Nº 366