BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
Traballos de investigación e estudo
tarios, explique os artigos e, ao mesmo tempo, que os pais ou incluso os propios alumnos poidan interpretar por eles mesmos e co apoio dos comentarios o texto constitucional. Esta división permítelle ao autor manter a ortodoxia liberal dos artigos constitucionais e, asemade, influír cos seus comentarios nunha determinada intensificación dos mesmos, porque está claro que Paz Novoa non desaproveitou a ocasión para xostrear duramente aos inimigos da liberdade, aos absolutistas e tamén a cantos antes de 1868 fixeron mercadoría da política. Porén, abstense prudentemente no tema da monarquía, que non comenta, quizais para que non se lle note o seu republicanismo. Ao remate do catecismo, Paz Novoa reproduce a constitución enteira, sen facer comentario ningún, agás os que lles dedica aos trinta e un primeiros artigos. Destacamos algún dos seus comentarios que axudan a perfilar o seu pensamento político. Intelixentemente prescinde de comentar o artigo un no que se define quen son españois85 e cuxa interpretación era extremadamente complexa porque se aludía aos nacidos en territorio español, pero non quedaba claro se o territorio era o peninsular ou tamén o de América e Filipinas onde se mantiña a escravitude. No seu lugar introduce o concepto de soberanía, que se completa co comentario do artigo nove cando di que ?las autoridades emanan, directa e indirectamente de la voluntad de los ciudadanos?86. Aproveita a oportunidade para lembrar que tamén os monarcas son un poder delegado: ?Cuando oigáis decir que Dios ha elegido a Juan, a Pedro o Diego para que nos mande, considera blasfemo al que lo afirme e impostor al que se suponga elegido por el Cielo?87, porque a nación ?no es, ni puede ser patrimonio de ninguna persona o familia?88. Para evitar suspicacias, Paz Novoa introduce a Deus como creador, que dotou o home de intelixencia, sensibilidade, vontade e liberdade89. A liberdade debe ser ?religiosamente respetada?90. O cristianismo defendeu a liberdade e a ?doctrina contraria sirvió para condenar a Sócrates por profesar la creencia de la unidad de Dios y de la inmortalidad del alma, para condenar a Jesucristo cuya divina predicación destruía por sus cimientos la sociedad antigua?91. Esas apelacións a Deus e ao cristianismo pretenden crear na mente dos alumnos a idea de que non hai disociación ningunha entre as crenzas e o liberalismo. Despois de defender92 o dereito de propiedade como fundado na natureza e anterior e superior a toda lei escrita, dereito necesario e non constituído pola vontade dos homes, conclúe: ?La democracia, sosteniendo esta doctrina, que es la verdadera, cimentó sobre bases indestructibles el derecho de propiedad. Y así, mis queridos niños, si alguna vez oís afirmar que la democracia es enemiga de la propiedad, podréis considerar como ignorante o calumniador al que lo afirme?. No texto anterior subliñamos, a voz democracia, que aparece dúas veces. Poucos se decatarían, se non o destacamos, da modernidade de concepto de democracia que emprega Paz Novoa. Aparece claro no texto que democraNº 366 320