BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
Traballos e investigación sobre outros temas
(1982: II 3637) estudia unha variada documentación sobre os conflictos entre soldados e veciños, e o terror que teñen tódolos concellos ante a chegada das compañías20; Saavedra Vázquez, referíndose á década dos 90 considera que «la decisión real de convertir a Galicia en el punto de partida de sucesivas e importantes expediciones navales suponía una carga para las poblaciones cada vez más difícil de soportar, sobre todo si se considera que el momento económico era marcadamente desfavorable» (Saavedra Vázquez 1998: 135). En concreto, para a cidade de Pontevedra, en Filgueira Valverde (1992: núm. 798) coméntase unha «Real Orden sobre requisa de bastimentos, etc. para poner a punto los 7 galeones y otros barcos que estaban en el puerto del pasaje» do ano 1594, por tanto moi próximo ó Diálogo. Esta Real Orde e as achegas das dúas historiadoras permítennos entender perfectamente as extremas situacións que Bieito narra ó seu sobriño a causa da requisa de provisións que os soldados fan á poboación (vv. 278289), equiparándoos á «lagostra» e ás «abes de rapiña». A regulamentación do comercio é o tema seguinte que aborda o Diálogo. Alúdese á cobiza dos mercadores, «que os ollos sacar pretenden, / todo para levar fóra», e á desmesurada proliferación de «regateiras»:
Non acharés, por máis e máis que busqués, na bila va rregateira nen na praza nen na feira, mas mill milleiros berés.
Este problema parece ter especial incidencia en Pontevedra. Así o considera Fernández Vega (1982: II 24):
...el comercio de los regatones o revendedores es también objeto de sus disposiciones [de la Real Audiencia del Reino de Galicia] desde bien temprano, prohibiéndoles comprar mantenimientos para volverlos a vender, y salir a los caminos cercanos a las poblaciones a adquirir las mercaderías que venían a la plaza, todo ello con miras a eliminar los intermediarios que encarecían los precios de las subsistencias. Legisla también la Audiencia sobre la reventa del pescado, que algunos vecinos de Pontevedra compraban a la orilla del mar para volverlo a vender, a lo que se opone el gremio de mareantes, o sobre otras formas de venta y almacenaje. El ayuntamiento de Pontevedra es el más implicado en estos asuntos de comercialización del pescado, probablemente porque su ría era la zona más productiva de Galicia en el terreno comercial.
Fortes Bouzán (1989: 239246), no apartado que dedica ós abastos, analiza, á luz das ordenanzas que tratan de regulala desorde existente, os problemas que afectan ós prezos e abastecementos de pan, viño, carne, peixe e outros productos, así coma a actividade das regateiras, que se estende a todo tipo de bastimentos. O peixe, con todo, parece o máis afectado, e así o recoñece Melchor de Teves:
Nº 363
254