BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
Traballos e investigación sobre outros temas
das variantes do Subx. Pret. e o Ind. Antepret.: «que quedara aquí giado» (significativamente na construcción se fixera... dera, vid. Xove 1986), «Rrazón fora dar á moça... quatroçentas na tra[seira]», «non, que pagarás o pato». 7.3. A P5 é abés, pagarás, acharés, berés, oyrés, busqués... en tódolos tempos, aga no Imp. escuitai, queday, deçey (e, por suposto, no Ind. Pret., do que podemos afirmalo a pesar de que non hai rexistros no texto); o distinto comportamento da P5 do Ind. Pres. e do Imp. compróbase tamén en Sarmiento (CI: ades ~ ais (ás) / ai (ad); CII: edes ~ és / ed; CIII: ides / id), e actualmente na área tudense (ALGa: I 2, 26), se ben arredor da capital da provincia só atopamos des e de. Repárese en que se mantén esta terminación aínda en casos en que dá como resultado unha forma idéntica a outras do paradigma: pagarás P5 do Antepret. (igual a pagarás, P2 do Ind. Fut.), co acento sobre os morfemas flexivos, como corresponde á área dialectal de onde procede o texto. A P1 do Ind. Pret. dos verbos das CII e CIII remata en n (bibín, bin 'ver', oyn), e non hai testemuños no texto desta persoa en verbos da CI (cfr. deixei(n) en Sarmiento). A P2 do Ind. Pret. remata en che ou en ste, sen o incremento de /s/ (apertaste, arrebentaste, biche); o cotexo destes datos cos de Sarmiento permiten conxecturar que en Pontevedra o proceso de cambio e cronoloxía relativa destas formas foi: ste > [c.1600] ste (che) > [c.1750] che (ste) > che > ches. A P3 dos verbos da CII remata en eu (mordeu) e a do verbo ver, que no tema do perfecto se comporta coma se fose da CIII, en iu (biu) (cfr. veu ~ viu na Pontevedra actual, ALGa: I 402). A P6 do Ind. Pret. remata en ron, sen indicios da terminación no(n) desenvolta nalgunhas variedades na Idade Moderna (deixaron, taijaron, figeron, morreron, surziron, etc.). 7.4. O verbo andar era regular da CI («as rromarías que andou co demo, noso enemigo»). Canto ós verbos irregulares, o texto testemuña a presencia dos seguintes: ABER. As formas rexistradas son P1 do Ind. Pres. ey, aínda sen a consoante nasal que había adquirir, alomenos transitoriamente (Sarmiento, hein); a P3 impersoal de Pres. Ind. ay, coma no galego moderno (ant. a); a P4 emos37, que Maia non rexistra na lingua medieval (1986: 770771) e que hoxe se atopa dispersa polo E e S de Galicia, incluíndo puntos meridionais da provincia de Pontevedra (ALGa: I 274); e a P5 abés, co morfema de persoa e número esperado. A P3 oubesse do Subx. Pret. testemuña a vitalidade do radical houbno tema de perfecto, que máis tarde sufriría en todo o SW a forte presión de hub (ALGa: I 276). Todas elas, aga ay, están usadas en tempos compostos ou perífrases (vid. infra). BER. No tema de presente, ademais do Inf. ber, rexístrase a P5 do Ind. Fut. berés. No tema de perfecto compórtase coma un verbo da CIII (bin, biche, biu), un dato especialmente interesante porque dá información dialectal histórica sobre a non igualación da vocal temática da CII e CIII nesta persoa (mordeu / viu); a neutralización a favor de eu (ALGa: I 145), que hoxe ocupa unha área compacta coa ría de Pontevedra marcando o límite S no occidente (na Vila coexisten veu, viu e mirou, ALGa: I 402), existía na lingua medieval tamén en territorios situados fóra da área actual (Cordeiro 2000: 106107).
Nº 363 268