Traballos de investigación e estudo
BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
1840, 1854) revela o incumprimento por parte da Monarquía dunha das condicións de estabilidade política. Por iso Prim aposta por un pronunciamento militar xa que o fracaso dos pronunciamentos de Villarejo (o 22 de xuño de 1866 no cuartel de San Gil e en agosto de 1867) saldados con execucións fixéronlle comprender que non abondaba cun golpe militar, que era preciso mobilizar a poboación civil para consolidar a vitoria militar. Iso explica que Prim, que só contaba co partido progresista e unha facción da Unión Liberal para os seus proxectos, non tivese máis remedio que aproximarse ao partido republicano o único que, xunto ao carlista no País Vasco e Navarra, lle podía garantir o apoio popular. As reunións de Ostende e París con republicanos exiliados (Pi i Margall, Ruiz Zorrilla, Eduardo Chao, Manuel Becerra etc.) pechou o compromiso. Os republicanos, que puxeron como condición a proclamación da República e só atoparon en Prim evasivas, mobilizaron as súas bases a través dun complexo sistema conspiratorio. O pronunciamento do 18 de setembro de 1868, que tivo como protagonista inesperado a Armada, consolidouse cando as masas tomaron as rúas e se organizaron en xuntas revolucionarias que elaboraron e presentaron en forma de manifestos as súas demandas de cambio social e político71. Consumado o proceso co exilio de Isabel II, Prim tivo que reordenar a súa estratexia. Era imposible que o pobo, protagonista daquel acontecemento, se contentara cun cambio de dinastía. Non estaban dispostos a retornar ao seu traballo sen obter parte, polo menos, das súas demandas. Iso explica a radicalidade das primeiras medidas adoptadas polo Goberno Provisional e moi especialmente polo ministro de Graza e Xustiza, o galego Romero Ortiz, contra as asociacións relixiosas e contra o clero. E iso explica tamén que, en troques de ter que aceptar de novo a monarquía (e iso foi o que lle custou a vida a Prim)72, fora promulgada a constitución de 1869, a máis liberal e progresista que tivo o Estado no século XIX. O entusiasmo popular producido pola chamada Revolución de Setembro só se pode comparar na historia de España co sucedido o 14 de abril de 1931. Son momentos de tal intensidade popular que escapan a calquera análise obxectiva. Ventos de fronde revolucionaria, instintiva e emocional, sacoden as cadernas do Estado e ameazan con derrubar o sistema produto de anos de experiencia e historia. Unha nube de utopía envolve as cidades que espertan cada mañá con anuncios de varios mitins, con dous ou tres xornais novos, coa noticia ?afortunadamente non confirmada? de asasinatos de frades e monxas, con movementos de tropas ou cun decreto de Romero Ortiz exclaustrando os frades. Desfeitos os diques da represión de prensa aparecen xornais en Galicia que testemuñan xa nas súas cabeceiras a tensión revolucionaria que se vive: El Amigo del Pueblo, da Coruña, que levaba o seguinte lema: ?Todo por el pueblo y para el pueblo. ¡Viva la
317 Nº 366