BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
Traballos e investigación sobre outros temas
bración dunha festa: o nacemento en Gondomar de Alonso ou Gabriel Sarmiento de Acuña, mesmo pola presencia do poema laudatorio ó «feliçe alumbramiento», puido selo motivo, xa que, a imitación das festas que teñen lugar na corte real, os natalicios eran frecuentemente celebrados nos ámbitos señoriais con festas de sortella, comedias e todo tipo de xogos17. 5. Datación e localización O poema contén un dato interno para a súa datación. Trátase da mención da escola de Espinosa («Sonche tantos / que Espinossa non ten [cantos] / na súa escola para os [ter] / vn par d'anos a escreber»). A identificación deste, sen lugar a dúbidas, co «maeso de niños» que exerceu ata o 15 de outubro de 1604 na preceptoría fundada en Pontevedra por Ana Álvarez de Montaos (FernándezVillamil 1944: 267) permítenos propor este ano 1604 como data ad quem. O ano de 1595, que figura explicitamente ó pé dun dos poemas conservados co noso Diálogo, ofrécenos outra posible data. A presencia do conde de Gondomar en Galicia non dista moito destes anos. Sabemos que o 24 de setembro de 1594 foi nomeado «cabo de la gente de guerra del obispado de Tuy», que a fins deste ano e ata setembro do seguinte estaba en Galicia, fundamentalmente en Gondomar, e que a fins do 96 abandona Galicia para tomar posesión do correxemento de Toro. Neses dous anos de estadía en Galicia hai alomenos dúas ausencias: unha con motivo da súa visita ós conventos de Calatrava, contra novembro de 1595, e a viaxe a Valladolid e Madrid, entre decembro dese ano e xaneiro do seguinte. Así pois os anos 1594 e 1604 pódense propor como datas estremeiras para a composición do Diálogo. Dentro deste período, os anos de 1595 e 1596, pola presencia de Gondomar en Galicia e pola mencionada datación explícita de 1595, parecen os máis adecuados de querermos aventurar unha datación máis precisa. A súa localización xeográfica na contorna da cidade de Pontevedra despréndese das conclusións do estudio lingüístico e da alusión ó mestre Espinosa, e mais vese reforzada pola mención de dous topónimos, o da terra de Cotobade e o do lugar de Gargallóns, que no s. XVI formaban parte da Terra de Pontevedra; un terceiro topónimo, A Benposta, parece localizarse máis lonxe da vila de Pontevedra cós citados (§ 7.4, 8). Como estudiaremos no seguinte apartado, a situación social que se describe concorda, aínda que non de forma exclusiva, coa que os historiadores propoñen para a Pontevedra de fins do quiñentos. 6. Contexto social e histórico A situación social que describe o poema é extensible a boa parte da historia moderna do reino de Galicia. Fernando Bouza (1999: 4974) analiza a miseria que padece o reino nos tempos de Olivares e nada dista da que os dous personaxes do diálogo se esforzan en mosNº 363 252