BOLETÍN DA REAL ACADEMIA GALEGA
Traballos e investigación sobre outros temas
SER. No tema de presente: Ind. Pres. P3 é, P6 son e sen; P3 do Pospret. sería. Salientámola pervivencia da antiga forma sen (< seen, de SEDERE), que reforza o testemuño de Sarmiento de que na Pontevedra da súa época existen aínda as formas P3 sé e P6 sen con valor de Ind. Pres.38. O Ind. Pret. presenta indiferenciadas as formas de P1 e P3 (P1: «según foi delo testigo»; P3: «que algua seique foi morta»), un trazo da lingua medieval que o portugués culto escrito abandona axiña e que permanece na prosa tabeliónica galega ata que se deixa de producir nesta lingua, en opinión de Maia (1986: 826) porque en Galicia «os documentos parecem reflectir melhor a linguagem falada local ou regional, deixando transparecer toda uma série de possibilidades de expressão»; neste ronsel insírese o noso texto, que aínda testemuña o sincretismo destas formas na lingua falada ó remate do s. XVI. TER. No Ind. Pres. hai sincretismo entre a P3 (ant. te) e a P6 (ant. tee): dunha banda ? ?? «ten boz de nosso Abade», «a beziña non ten galo nen galiña», «que o obo[...] ten a condiçón do gato»; doutra «que non fan conta que (...). Non ten memoria que ay fin» (vid. ALGa: I 374). O Inf. é ter e a P2 do Imp. ten. TRAGER. Só se rexistra a P3 do Copret. («que algua seique foi morta que seis naçidas tragia»), polo que cabe supoñer que permanece como Inf. o trager característico da área en épocas precedentes (Maia 1986: 842), herdeiro do ant. trag, que tanto podía representar a /t?a / coma a /t?a /. Conxecturamos que tragia responde a /t?a gia/, que non está en desacordo co emprego da grafía no texto, pois non restan testemuños de radicais con palatal no tema de presente (ALGa: I 380396). As formas co radical tragu seguen ocupando unha extensión considerable, pero desapareceron totalmente da área pontevedresa (ALGa: I 394), ó que parece con posterioridade á data do texto e con anterioridade á época de Sarmiento (traían, coma na actualidade). VALER. A única forma rexistrada é a P3 do Subx. Pres. («¡Bállame o sinal da cruz!»), interesante para documentar noutrora o radical vall que hoxe é moi esporádico na área pontevedresa (ALGa: I 133). YR. Ademais do Inf. yr, rexístrase a forma exhortativa bamos (ant. vaamos: «Para a aldea bamos a fazer a zea»), que na lingua actual pode coincidir formalmente coa P4 do Ind. Pres. ou non, imos / vamos (ALGa: I 285). A P3 do Ind. Pret. foi, conforme ó esperado, coincide coa correspondente de ser. 7.5. Non hai ningunha ocorrencia de infinitivo flexionado, pero o certo é que non hai ocasións en que sexa estrictamente preciso o seu uso: mesmo en casos coma «Éche cousa de chorar as lançadas que nos tiran os que benden, que os ollos sacar pretenden, todo para lebar fóra», as diferentes formas modotemporais previas en P6 informan de abondo sobre a persoa do Sux. Rexístrase a + Inf. con valor 'xerundial', tamén sen flexionar, pero os evita toda ambigüidade sobre o axente de escreber: «para os ter un par d'anos a escreber». A única construcción pasiva ten a particularidade de formarse arredor do verbo morrer, en principio intransitivo, mais que nesta construcción funciona co significado de
Nº 363 270